Blog · Targetes
Per què una targeta NFC no és un QR
· 5 minuts de lectura
Una targeta NFC i un QR imprès semblen el mateix: acostes el mòbil o l’enfoques, i s’obre una pàgina. La diferència apareix quan algú copia aquella adreça.
El QR és tinta
Un codi QR és una imatge impresa: sempre diu exactament el mateix. Qui l’escaneja una vegada ja té l’adreça, i aquella adreça seguirà funcionant mentre existeixi, encara que acabi reenviada en un grup de WhatsApp.
Això no vol dir que no serveixi. El QR és el pla B quan un mòbil no llegeix el xip, i passa més sovint del que sembla. El que no es pot fer és dir que un QR protegeix res.
El xip pot signar cada lectura
Un xip com l’NTAG 424 DNA escriu una adreça diferent a cada toc: hi afegeix un comptador que puja sol i una signatura. El servidor comprova la signatura i que el comptador sigui nou. Un enllaç copiat d’una lectura anterior porta un número ja gastat, i deixa de servir.
El que s’evita no és que algú et copiï les dades a mà: és que l’enllaç corri sol durant mesos.
Per això una targeta de visita digital no hauria de tenir un enllaç etern. La fitxa que s’obre és un full de dades personals, i qui la porta ha de poder-la retirar en un moment.
